Resum. Novena sessió. Quid Pro Quo.

Capítol VIII

Quid pro quo

I- Trans Noctem.

L’experiència sobrenatural que heu viscut no us ha deixat indiferent a cap de vosaltres. Segons Malaquías, aquesta visió ha estat possible degut a que és Tots Sants, però pot pot aparèixer qualsevol dia sobre aquesta hora (mitjanit). A més, segons ell, és fonamental per entendre la aflicció que pateix l’abat. Us fa entendre que seguirà amb els seus plans amb la vostra ajuda o sense i que, aquests plans, no inclouen fer mal a ningú.

El tracte que us proposa és el següent:

• El seu objectiu és trobar els tres llibres anteriorment mencionats. Sap que estan al monestir, però no a la biblioteca “ordinaria”.

• Vol trobar i accedir a la biblioteca “secreta” a on es troben els volums que cerca.

• Quan obtingui això, us comunicarà com curar a l’abat.

Us confirma que la malaltia de l’abat és d’origen espiritual i que el talismà que duia Tobías és fet seu: es tracta de l’encanteri Inquisició (veure entrada al blog). Us el cedeix per a que l’utilitzeu al vostre arbitri. Després de evaluar altres opcions que impliquen interrogar a monjos i cridar l’atenció, decidiu emprar el talismà Inquisició per obtindre respostes tot i els recels (lògics i cristians) de Joan Benlliure.

Decidiu anar a descansar abans de començar la vostra investigació.

II- Non adeundum!

Despertau prest i us creueu amb dos monjos que van a rellevar als altres dos que vetllaven al germà Terré a la cripta del cementiri. Al mateix temps, arriba Lucius a matacavall amb informació sobre la nau Rex Gregorius (part d’ella ja la sabeu):

“La REX GREGORIUS és una coca que fa rutes pel Mediterrani occidental i creuers comercials ocasionals fins a Scarborough, a Anglaterra. És famosa, sobre tot, per dur el nom d’un rei que ningú coneix (si és que va existir). A la seva darrera arribada a Ciutat de Mallorca (portant a García i als altres assaltants) venien de Provença.”

(Cal recordar que als assaltants només els heu sentit parlar en castellà amb accent de Castella.)

Mentre aneu al refectori, us creueu amb Malaquías (que intercanvia una mirada de intel·ligència amb vosaltres) metre s’encamina a la sortida del monestir. Decidiu aprofitar el berenar per sondejar a monjos i laics respecte als estranys fets que presenciàreu al claustre. Na Zilia s’apropa a Maria, entre tests i olles, i li comenta si ha vist alguna cosa rara al claustre.

—A mitja nit? Mai s’ha d’anar al claustre a mitja nit. Als monjos no els agrada. De més joveneta hi vaig venir a veure si passava alguna res, però em vaig quedar dormida… No sé si vosaltres hi podeu anar o no..

I segueix fent farinetes…

Mentrestant, Jafudà fingeix un esvaïment per veure si algú es preocupa per ell i encetar un “interrogatori” dissimulat. Els monjos no li fan gaire cas, però un dels laics, un jove ros i amb una barba incipient, li demana:

—Esteu bé? Qué no heu dormit?

—No he pogut dormir gaire —respon Jafudà—. He vist alguna cosa al claustre que no sé si…

—Al claustre?! A mitjanit?! Mai s’ha d’anar al claustre a mitjanit! No us ho han dit els monjos? Bé, tal vegada vosaltres sí hi podeu anar…

—És pel que crec que vaig veure?

—No ho sé… jo ho hi he anat… mai —diu el jove, Jafudà no sap si menteix o no…— I tú? —xiuxiueja— Vegeres alguna cosa?

—Crec que un ànima…— diu Jafudà, en veu baixa.

—La vegeres? Et va mirar als ulls? Perquè si et mira als ulls…

—Només vaig veure com una forma de fum i vaig sentir un plor… Algú va morir al claustre? Alguna dona?

—No que jo sàpiga. No en tinc memòria.

Requerit per un monjo, el jove s’allunya de Jafudà.

III- Silere aut confiteri.

        

Després de berenar i compartir informació, metre el monjos es retiren a resar, neix a dins vosaltres la sospita de que, el que està passant, té a veure amb el naixement d’en Felip “Siquieret” i que ell, la visió i l’abat estan relacionats. Teniu una fonda sospita de que el jove monjo és fill de l’abat així que decidiu, a instàncies de la visió-somni de Zilia, enviar a Lucius a veure a la iditxa i demanar-li si ella o Elixe tingueren contacte, fa uns vint-i-dos anys, amb una dona embarassada que va desaparèixer. Tal vegada, l’ànima que plora al claustre sia la de la seva mare.

Mentre processau aquesta informació no podeu evitar fer-vos una pregunta. Si fa vint-i-dos anys que tot això va passar: perquè l'ànima es manifesta ara de manera tan agresiva?

• La carta que envià l’abat a Poblet demanant ajuda va se escrita fa uns dos mesos.

• La carta amb la vostra missió va ser escrita fa un mes.

• L’abat es començà a sentir débil fa un mes.

• L’abat entrà en el seu actual estat semicomatós fa una cinc dies abans de la vostra arribada. És a dir, ara fa deu dies que està indisposat.

Decidits a cercar respostes decidiu que Jafudà, fent-se passar per metge de nou, i Zilia entrin a l’alcova de l’abat Guifré i el sotmetin a un interrogatori emprant el talismà “Inquisició”.

El monjo que ha passat la nit amb l’abat l’està acabant de netejar després de donar-li llet amb mel. Per allunyar-lo, li deis que necessitau un emplast d’herbes; ell s’en va badocant per demanar-li a na Maria.

Jafudà posa el talismà en contacte amb la pell de l’abat i Zilia es concentra par activar-lo… tot i ser un encanteri poderós, com que el talismà l’ha creat un excel·lent alquimista, té una bonificació el primer cop que s’intenta activar. Zilia sap que l’encanteri a sortit efecte perque sent com els canals respiratoris del vell s’obren i es preparen per respondre a les vostres preguntes…

— Quines son les indicacions exactes per arribar a la biblioteca secreta del monestir?

— Darrera el sagrari… —respon Guifré amb una bufada.

— Quins son els motius precisos pels quals demanareu ajuda a Poblet?

— Na Mara Fosca… —diu l’abat, amb una respingada.

— Quin parentiu teniu amb Felip “Siquieret”?

— És el meu fill.

— Qui és la mare d’en Siquieret?

— Valèria…—respon l’abat, suant profusament.

— Qui és l’aparició del claustre?

— Valèria…

— Com va morir Valèria?

— Ofegada…

L’abat fa una fonda alenada i torna a dormir plàcidament.

IIII-Sanctasantorum.

Seguint la pista de l’abat, anau a revisar els sagraris per veure si esbrineu com accedir a l’entrada de la biblioteca secreta.

Artús, Jafudà, Zilia i Joan us dirigiu a la capella dels visitants per revisar el seu sagrari. La capella és una construcció petita, similar a una basílica románica: una nau amb tres espais paral·lels delimitats per dues fileres de columnes. Al fons, es troba l’absis circular amb l’altar. El que més destaca a la sobria edificació és un retaule darrera l’altar que representa a Sant Bernat predicant la creuada, Joan sap que es tracta d’una obra cara i que destaca en el conjunt del lloc. El retaule està ben encastat a la paret.

El sagrari es troba a la dreta de l’altar, a la paret que tanca la nau lateral. Es tracta de una estructura de fusta amb guarnicions metàl·liques, senzill i encastat a la paret de pedra.

Les vostres indagacions respecte a la construcció o accés a una entrada secreta vora el senzill sagrari no tenen resultat.

De seguida aneu a revisar el sagrari de l'església dels monjos. El sagrari és gran i de fusta, cobert de pa d’or. Es troba al mig de la capella que es troba a la dreta de l’altar. Si amaga algún pas secret, estarà davall… però no se us ocorre com es podria moure el sagrari per accedir-hi.

En sortir de l'església pel claustre, us trobeu a Malaquias esperant-vos.

— ¿Habéis averiguado algo? ¿Habéis usado mi talismán?

— Sí —respon Joan. Sabem que la entrada a la biblioteca és darrera un sagrari. N’hi ha dos… creiem que es troba a la capella dels visitants…

— Necesito algo más que eso… pero, en muestra de buena voluntad, os daré algún consejo que os será necesario para curar al abad… Para salvarle la vida, ¡deberéis celebrar un funeral! Para ello necesitaréis unos restos mortales, un oficiante, un panegírico, una tumba consagrada, alguien querido que amortaje los restos y el arrepentimiento de quien le causó la muerte…

NOTA DEL MAGÍSTER: Una alternativa més expeditiva sería un exorcisme. Es tracta d’un ritual violent i destructiu. Un exorcisme destruiria a l’esperit de negant-li la dignitat que la vida no li donà.