Resum. Tercera Sessió. Quatre cantons.

 Capítol II

Quatre cantons

“El primer dia, presos de cadenes blanques;

El segon dia, us traicionarà el vostre més fidel esclau;

La tercera nit, tornaré amb aquells que us van abandonar”

I- Ora et labora

L’arribada ha estat accidentada degut a les reticències del prior (Marià Cases) a deixar-vos entrar i la notícia de la malaltia de l’abat (Guifré de Riosta). A la fi, el ciceller us ha franquejat el pas a vosaltres i a Malaquías. Ha disposat per unes habitacions justa a fora del monestir, vora els estables i, implícitament, ha deixat clar que no és convenient que na Cília passegi lliurement per el monestir. Com a enviats de Poblet, teniu pas franc a les zones no privades del monestir (sempre baix l’autoritat de Joan Planter, el ciceller).

Les interaccions entre el ciceller i el prior han evidenciat una animadversió mutua. A més, està clar que el prior albira pròxima la mort de l’abad i es veu com el seu substitut immediat, sinó de manera vitalicia, al manco de manera interina mentre Poblet en tria i envia un altre.

Les vostres habitacions són frugals i escadusseres: un llit amb matalàs de palla i una manta d’arpillera a més d’un braser ennegrit, una llàntia de fang,  una gerra esportellada i una palangana que estan a terra (ni tan sols teniu una taula). Per ventilar hi ha una finestra diminuta. A banda d'això, teniu una sala comuna al costat de les vostres habitacions per  reunir-vos, menjar o fer els vostres plans. Si voleu quelcom més ho demaneu i, a lo millor, us ho donen. En Malaquías s’allotja a unes estances que s’accedeixen des del claustre. 

Mentre vos instal·leu, els monjos descarreguen el carro de Malaquías i guarden les seves mercaderies a un magatzem que hi ha prop de les dependències de l’abat, que són a un edifici annex al monestir. Entre els monjos que descarreguen el carro del Malaquías hi ha un seglar alt i corpulent. Li diuen Simó, i té una expressió estranya i absent, com si no el movés la pròpia voluntat i només es deixes arrossegar per la feina mecànica. Maneja els fardells i els baguls con si fossin plomes. Un dels monjos que parla amb Malaquías conta que el gegant Simó es comporta així des de que sofrí una desgràcia que no ha pogut superar…

II- Alma mater

Artús demana al ciceller si els pot ajudar a anar a veure a l’abat, cosa que el prior, en principi, ha impedit. En el moment en que no veu cap mirada indiscreta, Planter accedeix a franquejar-vos el pas a l’alcova de l’abat sempre que no siau més de tres.

Els vostres objectius, segons manifesteu, són: accedir l'habitació de l'abat per veure com està, trobar un escrivà capaç de netejar la carta ensangrentada per desxifrar-la i conèixer el significat de la creu que teniu del medalló.

A instàncies del ciceller i en el moment en que no hi ha ningú a la vista excepte Simó, que està assegut mirant els gorrions, entrau, Artús, Jafudà i Jaume, a les habitacions de l'abat. L’alcova de l'abat està a la vora del seu despatx i presenta un espectacle preocupant. Hi fa ferum de mort i de malaltia, de roba bruta i d’humitat. L'abat està tombat respirant agònicament i presenta un color ceruli a la pell: en efecte, pareix que està prop de fer el darrer alè. 

Mentre el ciceller es preocupa de que no vengui el prior a interrompre la visita; Jafudà i Jaume consolen a l'abat que a penes reacciona. Jaume li agafa la mà per llençar-li un encanteri empleant l'anell-talismà “Expellere Morbos”. L'encanteri surt efecte immediat, tot i que l’abat no es cura del seu mal, recupera un color més saludable, obre els ulls i mira als qui ha a la seva estança. En sentir la seva veu, Joan Planter es gira sorprès “Miracle!” diu entre dents. Jafudà comença una breu presentació, però Planter  l’interromp i s'atraca l’abat per consolar-lo amb l'ànim renovat i esperançat. “Aquesta no se l'esperava el prior...” diu. El ciceller es mostra eufòric; no sabeu si per la recuperació de l'abat o perquè aquesta recuperació perjudica al prior Cases…

Aquest reviscolament de l'abat Guifré demostra que la seva malaltia no és convencional. No es cap de les malalties que s’assenyalen com incurables a l’encanteri, sinó que es tracta d'un mal distint. Vosaltres heu de descobrir l'arrel d'aquest mal si el voleu curar i poder entregar-li la carta per a que, amb la seva autoritat, ratifiqui les vostres accions. Jaume fa algunes observacions i dedueix que l'origen del mal de l'abat de la Real és una maledicció o alguna cosa pareguda i, si no s’erradica aquesta causa, la malaltia continuarà i l’acabarà matant.

Mentrestant, els altres companys es troben acabant d'arreglar els seus nous aposents observen que hi ha un monjo que parla amb Simó. Aquest monjo, anomenat Felip, ingresa al monestir i es creua amb els tres “curadors” quan surten de la cambra de l’abat Guifré. Quan els saluda, Jafudà té una revelació: observa els ulls del monjo, que és jove i hermós, i s’adona de que són uns ulls molt particulars. Es tracta d'uns ulls glaucs coberts de motes color mel. Aquests ulls tan particulars ja els ha vist un cop, quan l’abat Guifré s'ha incorporat i ha obert els seus ulls. A la vista d’aquest tret tan singular, no pot evitar trobar altres semblances als rostres de l’abat i de Felip…

III- Carpe Noctem.

Quan comença a posar-se el Sol, surt del claustre un monjo bastant desarreglat que porta un delantal. Es presenta com el germà Yves i parla amb accent francès, ve a proposar-vos que entreu a sopar, però en veure a la Cilia, decideix que és millor que us quedeu a fora. Amb l’ajuda de Simó, vos duu un perol d’estofat calent, senzill i deliciós, una fogassa de pa una mica dura i una gerra de vi suau.

Tot i que esteu ansiosos per investigar les rareses del monestir, necessiteu descansar després del viatge i el dia agotador que heu tingut. Lucius proposa fer torns de vigilància, cosa que vos pareix assenyada: ell i Baraxil s'encarregaran. Mentre dormiu, Cilia i Jaume tenen un somni vívid; es senten com si estiguessin atrapats a una corrent d’aigua, a un lloc obscur. També hi senten uns plors que no poden situar. Sense saber-ho es desperten al mateix temps i senten una rialla sardònica mentre els plors del somni desapareixen del seu cap. La realitat s’imposa al somni i senten els crits que vénen de l'habitació de l'abat. Baraxil veu com els somiadors surten al mateix moment i es miren com sapiguent que ambdós han somniat. Jaume puja al l'habitació de l'abat i el troba patint una forta crisi mentre germà Felip intenta consolar-lo.

Jaume queda esglaiat de l'estat de l'abat; es pensava que amb l'anell milloria també els vespres, però pel que es veu no és així.

Mentres això passa, Artús i Lucius decideixen anar a espiar a la cel·la del prior Cases per tal de determinar si té res a veure amb aquest malestar de l'abat. Boten la tàpia que duu als horts i a les finestres de les cel·les dels monjos i aconsegueixen pujar-hi sense esverar als cans. Poden veure que, efectivament, el prior està adormit tranquil·lament sense fer cap mena de ritual o acció que pugui afectar a  l'abat. 

Tot això ocorre durant dues hores abans de Prima: a aquesta hora es despertaran a resar els monjos. 

Artús i Lucius decideixen tornar pel claustre enlloc de tornar a botar la tàpia. Un cop al claustre, veuen la falua d’un home amb una llàntia entrant per una de les portes del claustre. Aquella porta duu a les estances més luxoses de Malaquías. Lucius vigila la porta una estona, però ningú en surt.

IIII- Ante tempus

Ja al matí, us aixequeu a esperar que portin el berenar després de la oració dels monjos i arriba el germà Yves i en Simó duent pa i llet. Mentre duu el menjar, Simó es queda mirant fixament a na Cilia. En cap moment l’heu vist mirar fixament a algú; la seva mirada sempre està perduda. Al mateix temps, Felip surt de les estances de l'abat visiblement cansat: “Com ha passat la nit, Siquieret?”, demana Yves “Tant pesarosa com les altres, germà…”.

Durant el matí, Jafudà segueix a la biblioteca a Felip, què és el bibliotecari, i veu com està parlant amb un altre monjo perquè s'encarregui del dia, ja que ell anirà descansar després d'haver passat la nit en vela. Jafudà li demana Felip per la salut del l'abat i aquell li diu que ell l'ha vist igual que els altres vespres. La única cosa que menja és llet amb mel que tenen allà dins habitació i li donen amb un pedaç banyat del que va xuclant poc a poc. Mentre xerren, pasa al prior, que tot just surt de l'habitació de l'abat, visiblement enfadat. El ciceller està donant de menjar a l'abat, que roman tranquil com el matí anterior després de ser curat.

Acte seguit es dirigeix a la biblioteca per donar-li a Felip la carta tacada de san,  aviam si la pot a arreglar. Felip li diu que serà difícil però farà el possible (no reconeix el símbol del segell). Malaquias es troba a la biblioteca mirant llibres i fent preguntes als monjos. Quant Felip el veu venir cap a ell, li fa un gesta de de cansanci perquè com digue-li avui li diu “Avui no, Malaquies, avui no”. Malaquías li demana que apunti un llibre per cercar: “Un pas cap al cel”, de Marius Stompfen. Segons el mercader, aquest llibre està cosit a Turíngia i la forma que tenen de de cosir les cobertes allà és única i vol estudiar-la”. Felip apunta el títol a una llista; Jafudà pren nota de la llista, a la qual hi ha dos volums més encomanats per Malaquías: “Els comentaris sobre geometria de les esferes” d'Abdul al-Ahzred i “L'Estel Negre” de Rashid ben Khalidi al-Maktum. Segons explica Felip a Jafudà, hi ha llibres als quals ell no té accés, i que només es poden consultar amb el permís  prior i de l'abat. De fet, ell mateix no sap on estan. Es troben a un lloc a resguardat. A més, hi ha llibres a dins la biblioteca que estan disponibles i altres que estan a dins armaris tancats amb reixes, tot i que es poden veure els títols, i n'hi ha d'altres que estan dins armaris tancats. Només el bibliotecari té potestat per a obrir armaris i reixes de la biblioteca. Mentre sent a Malaquías parlar de tecnologia d’escrivà amb altres monjos,  Jafudà cerca un llibre sobre simbologia que li ha recomanat Felip (“Les noves rutes” de Jean Dalman); a aquell llibre cerca informació sobre el símbol que hi ha tant a la carta com al medalló que trobareu a l'assaltant del camí. Hi ha creus similars, totes elles relacionades amb ordres de cavalleria de l'Orient: distintes formes, distintes orientacions, etcètera, però cap de la forma exacta d'aquesta, amb el braços corbs i rodejada d'una espècie de sanefa. Tot pareix indicar que aquest símbol ve d'orient i que és ancestral.

Per tal de obtenir més informació del lloc, Lucius decideix demanar a Malaquías un cavall per a anar fins a una fonda propera que el monjos li han dit que hi ha. Malaquías accedeix a canvi de que facin propaganda dels seus productes. La Cilia l'acompanyarà a fi de sortir una mica del monestir i de poder moure’s més lliurement. Abans de partir, Cilia  intenta comunicar-se amb en Simó, però ell segueix sense fer-li cas. Cilia l’observa profundament per endevinar quin és el seu mal i que el va fer canviar tan radicalment… clarament, percep  unes pulsions relacionades amb la màgia emanant de Simó. En aquell moment de comunió mutua, el gegant la torna a mirar als ulls i li diu:

“El primer dia, presos de cadenes blanques;

El segon dia, us traicionarà el vostre més fidel esclau;

La tercera nit, tornaré amb aquells que us van abandonar”

Llavors s'aixeca i se'n va cap als horts. Poc després, Cilia i Lucius parteixen cap a la fonda i, quan està arribant el migdia, per sorpresa de tothom, comença a fer gelor i a nevar suaument…